(Català) Parc Güell, de fracàs urbanístic a èxit arquitectònic
Mai abans el fracàs urbanístic d’un projecte ha tingut tant valor arquitectònic i turístic com el Parc Güell. La idea inicial era crear una urbanització de luxe a l’anomenada muntanya pelada dotada d’un gran parc. Però gràcies al fracàs de la idea del comte Güell, actualment podem gaudir d’un dels llocs més màgics de Barcelona per a gaudi dels visitants i barcelonins.
Caminar pel Parc Güell és descobrir un món on els elements arquitectònics cobren vida fins a convertir-se en un element més de la naturalesa per configurar una de les grans obres d’Antoni Gaudí. Recorrent els seus més de 17 hectàrees, és difícil imaginar que el Parc Güell, un dels llocs més visitats de Barcelona, és un fracàs urbanístic del comte de Güell, Eusebi Güell.
Si algú va saber entendre i confiar en el mestre de Reus va ser Eusebi Güell. A ell li va encarregar nombrosos projectes, entre ells un del més ambiciós: la creació d’una urbanització exclusiva a l’estil de les ciutats jardí angleses format per 60 habitatges. La urbanització per a famílies acomodades tenia l’al·licient de comptar amb una espectacular panoràmica de la ciutat.
Güell no va tenir en compte alguns aspectes. La urbanització estava molt allunyada del centre i resultava poc atractiva per a una burgesia que volia les cases senyorials del centre de la ciutat. Però Güell va continuar amb els seus plans i la zona va començar a urbanitzar-se seguint els dissenys de Gaudí al 1.900. Es van construir els pavellons d’entrades, els refugis per a cavalls, l’escalinata d’accés, els camins i la Sala Hipòstila. Una seria d’esdeveniments, com la inestabilitat de l’època, protagonitzada per les discrepàncies entre la burgesia i el proletariat, l’esclat de la Primera Guerra Mundial i la falta de vendes – només es van vendre dues cases, la Casa de Trias i la Casa Museu de Gaudí – van causar la paralització definitiva de les obres al 1.914.
Fins a la mort de Güell, l’espai va ser un jardí privat que se cedia per a actes públics i començava a atreure d’interès dels visitants. En 1.918 els hereus d’Eusebi Güell van vendre el parc a l’Ajuntament de Barcelona. Quatre anys després es va obrir al públic per convertir-se en un lloc emblemàtic de la ciutat i un reeixit projecte cultural i artístic.
Categories: barcelona