hcc Berga

Passió per una fantàstica ciutat

Fonts de Llobregat (prop de Berga)

En plena natura, a 1.200 metres d’altitud, es pot apreciar el naixement d’un dels rius més importants de Catalunya, el riu Llobregat. És digne de ser visitat per la seva espectacularitat, sobretot a la primavera quan gràcies al desglaç i a les pluges està en la seva màxima esplendor.

És aconsellable visitar el poble turístic de Castellar de N’Hug conegut també pel famós concurs de gossos d’atura que es celebra cada any al mes d’agost.

Adreça: les fonts es troben en el poble de Castellar de N’Hug.

hcc Berga

Església Sant Vicenç de Rus (prop de Berga)

Situada a la població de Castellar de N’Hug dins la comarca del Berguedà.

Consta d’una sola nau coberta amb volta de mig canó i amb un àbsis semicircular amb volta de quart d’esfera. La seva construcció data de principis del segle XII pel seu caràcter romànic. A la façana sud es troba la porta d’entrada, construïda amb un arc de mig punt sense cap ornamentació. El campanar és de cadireta amb dues obertures.

Adreça: l’església es troba al poble de Castellar de N’Hug.

hcc Berga

Parc Fluvial del Llobregat (prop de Berga)

El Berguedà ha estat una comarca amb un passat històric industrial molt important ja que la font d’ingressos havia estat majoritàriament provinent de les mines de carbó, la indústria tèxtil i el ciment. Avui en dia, en queda només un record no tan llunyà i un llegat històric visitable a través de diferents espais.

A través de la visita a diferents colònies tèxtils es pot conèixer aquest model d’urbanització característic del procés industrialitzador que va aparèixer a Catalunya a partir de la segona meitat del segle XIX i que es va mantenir fins a les últimes dècades del segle XX i reviure la vida quotidiana d’ençà.

És en el tram fluvial que va de Berga fins a Balsareny on es conserva el conjunt de colònies tèxtils amb més alt valor urbanístic, arquitectònic i històric de Catalunya. Una concentració única de colònies industrials amb elements comuns entre elles i elements singulars que fan que no n’hi hagi cap igual, on han viscut i treballat milers de persones.

Adreça: Torre de l’Amo de Viladomiu Nou a Gironella

hcc Berga

Monestir Sant Jaume de Frontanyà (prop de Berga)

Sant Jaume de Frontanyà és un monestir augustinià situat al centre del poble del mateix nom, a la comarca del Berguedà. Es va construir al segle XI per a acollir la comunitat St Jaume Vell que es trobava en mal estat a la part alta de la muntanya.

Del monestir només queda l’església d’una sola nau, tres àbsis i transsepte. La nau i els braços del transsepte tenen volta de canó, sobre el creuer hi ha una cúpula vuitavada, que forma un cimbori a l’exterior de dotze cares, únic d’aquest període a Catalunya. A l’exterior, la façana presenta una finestra en forma d’ull de bou sobre la porta d’entrada. El campanar de cadireta quadrat col·locat sobre la façana principal va ser reedificat al 1572.

Adreça: el monestir es troba al poble de Sant Jaume de Frontanyà.

hcc Berga

Església Sta Maria d’Avià (prop de Berga)

L’església de Santa Maria d’Avià està situada a la població d’Avià dins de la comarca del Berguedà.

La seva construcció romànica data de mitjan del segle XII. D’una sola nau amb un absis semicircular de similars mesures d’alçada i amplada que la nau. Té una coberta de volta de canó de mig punt que és reforçada per dos arcs. La porta d’entrada la formen dos arcs en gradació de mig punt. El campanar és de cadireta amb dos ulls, exteriorment no s’aprecia cap classe d’ornamentació.

Adreça: l’església està situada dins del poble d’Avià.

hcc Berga

Església St Llorenç prop Bagà (prop de Berga)

El monestir de St Llorenç prop Bagà està situat a un quilòmetre de la població de Guardiola de Berguedà.

La primera església consagrada l’any 983, era de planta rectangular, amb tres naus separades per columnes, una porta principal a la façana est i altres laterals que comunicaven amb les dependències del monestir.

Durant el segle XI es van afegir a les naus laterals dues absidioles semicirculars, les restes es van trobar a les excavacions dels anys 1980.

La reforma més important es va produir en el segle XII: es va afegir entre les absidioles un cos rectangular a manera d’absis central, es va construir una tribuna a la meitat de la nau central i sota aquesta, es va rebaixar fins a formar una cripta que es comunicava amb el temple per diverses escales.

Després d’altres reformes als segles XVIII i XIX, l’església que s’ha conservat té la meitat de dimensions que l’original, amb planta quadrada i dividida a dos nivells, el superior amb dues naus i l’inferior amb tres naus cobertes amb voltes d’aresta. La planta alta s’utilitza per al culte i la nau central té una volta de canó amb diverses finestres d’arcs de mig punt.

Del claustre i les dependències monacals solament hi ha vestigis dels murs i les seves estructures.

Adreça: l’església està ubicada a un quilòmetre del poble de Guardiola de Berguedà.

hcc Berga

Església de Sant Quirze de Pedret (prop de Berga)

L’església de Sant Quirze de Pedret es troba al terme municipal de Cercs (Berguedà) tot i que s’accedeix des de Berga, travessant el riu Llobregat mitjançant el Pont de Pedret, pont medieval molt ben conservat.

L’església original és preromànica d’una sola nau (l’actual central) amb absis trapezoïdal, del segle IX, amb una porta d’accés per ponent (avui desapareguda). Ampliada a tres naus a meitat del segle X, les dues naus laterals estan acabades amb absidioles amb planta en arc de ferradura.

De la nau sud només en resta un petit tram contigu a l’absidiola. La resta va ser substituït al segle XIII per un campanar de torre que va caure (probablement amb els terratrèmols del segle XV) i per un porxo que dóna cobertura a la portada romànica original del segle XIII

Els murs interiors de la nau central es van haver de reforçar al segle XI, ja que en el canvi de “pre” a romànica, es va substituir la teulada de fusta a dues aigües per la tradicional volta de canó de pedra, molt més pesada.

Destaquen les pintures del seu interior, especialment als absis.

Adreça: l’església es troba en el poble de Cercs.

hcc Berga

Parc Natural del Cadí Moixeró i Pedraforca (prop de Berga)

Un del parcs més grans de Catalunya amb una gran diversitat de flora i fauna. Permet al visitant gaudir de la natura a través de diferents rutes ja senyalitzades i condicionades amb fonts i zones de picnic. També es poden visitar les oficines del parc on podrà ampliar la informació a través d’un bonic audiovisual.

Dins el Parc destaca la muntanya del Pedraforca amb 2.506 metres, anomenada també la muntanya màgica o de les bruixes per les diferents llegendes que s’expliquen. L’emblemàtic emplaçament i la seva peculiar forma de forca, la fan de les muntanyes més originals del territori català.

Adreça: la Vinya, 1 en el poble de Bagà.

hcc Berga

Pantà de la Baells (prop de Berga)

El Pantà de la Baells és un embassament que pertany al riu Llobregat, creat per una presa situada al municipi de Cercs, que s’estén pels termes de Cercs i Vilada, a la comarca del Berguedà.

Té per objectiu regular la conca alta del riu Llobregat, abastar l’aigua de l’àrea metropolitana de Barcelona, i també fer energia hidroelèctrica. És un presa de volta gruixuda de doble curvatura que es va inaugurar l’any 1976.

Per fer la presa s’utilitzà formigó que conté còdols de diverses mides, i per alguns acabats, s’utilitzà formigó armat.

Adreça: el pantà es troba entre les poblacions de Cercs i Vilada.

hcc Berga

Pont de Pedret (prop de Berga)

És un pont gòtic, documentat l’any 1286, que travessa el Llobregat, fet amb pedra irregular i sense polir. Encara que inicialment comptava amb 5 arcs, ara està format per 4 arcs de mides irregulars.

Prop del pont hi ha un seguit de forats arrodonits excavats a la roca viva, que corresponen als encaixos de les bigues de fusta que sostenien un pont romànic.

És un interessant exemplar de pont gòtic, que facilitava les comunicacions entre la vila de Berga i l’església de Sant Quirze de Pedret amb el sector de Sant Miquel de les Canals i el Puigarbessós.

Adreça: el pont es troba a prop de Berga.

hcc Berga

Jardins Artigas (prop de Berga)

Dissenyats per l’arquitecte Antoni Gaudí. A principis del segle XX Eusebi Güell i Bacigalupi va fundar a Clot del Moro, la primera fàbrica de ciment Pòrtland de Catalunya, coneguda amb el nom d’Asland. Per alimentar-ne els forns s’utilitzava el carbó que s’extreia de les mines del Catllaràs. La considerable distància entre el nucli de població de La pobla de Lillet i l’explotació minera va portar a Eusebi Güell a encarregar a l’arquitecte Antoni Gaudí, la projecció del Xalet del Catllaràs com a habitatge pels treballadors i enginyers de les mines.

Durant la seva estada a la Vall de Lillet, Gaudí es va allotjar a casa de la família Artigas, propietaris d’una de les fàbriques més pròsperes de l’època. En agraïment a l’hospitalitat rebuda, Gaudí els va regalar el disseny d’un jardí en un terreny que tenien just davant de casa seva i de la fàbrica tèxtil. D’aquí van néixer els Jardins Artigas, obra on natura i arquitectura es fusionen en perfecta harmonia.

Adreça: Parc Xesco Boix, s/n. La Pobla de Lillet.

Web: www.poblalillet.cat
hcc Berga

Museu de les Mines de Cercs (prop de Berga)

El Berguedà ha estat una comarca amb un passat històric industrial molt important ja que la font d’ingressos havia estat majoritàriament provinent de les mines de carbó, la indústria tèxtil i el ciment. Avui en dia, en queda només un record no tan llunyà i un llegat històric visitable a través de diferents espais.

El Museu està situat a la colònia minera de Sant Corneli i actua museogràficament com un centre d’interpretació dedicat a la mineria del carbó al Berguedà. La colònia es va fundar a finals del segle XIX per a allotjar-hi a la població que treballava a les mines, tot fent servir el model de colònia industrial ja arrelat a Catalunya.

Adreça: Colònia de Sant Corneli a Cercs.

Web: www.mmcercs.cat
hcc Berga

Museu del ciment Asland (prop de Berga)

El Berguedà ha estat una comarca amb un passat històric industrial molt important ja que la font d’ingressos havia estat majoritàriament provinent de les mines de carbó, la indústria tèxtil i el ciment. Avui en dia, en queda només un record no tan llunyà i un llegat històric visitable a través de diferents espais.

La fàbrica de ciment Asland, situada al paratge del Clot del Moro, en el municipi de Castellar de n’Hug, es va tancar ara fa uns trenta anys.

Va ser la primera fàbrica de ciment Portland a Catalunya. La va fer construir a finals del segle XIX, el comte Eusebi Güell, mecenes de l’arquitecte Antoni Gaudí, per aprofitar la pedra calcària de l’indret.

Adreça: Paratge del Clot del Moro, s/n a Castellar de n’Hug.

Web: www.museuciment.cat/cat/home.php
hcc Berga

Tren del Ciment (prop de Berga)

El Ferrocarril Turístic de l’Alt Llobregat, conegut també com el Tren del Ciment uneix la Pobla de Lillet amb la zona del Clot del Moro, al terme municipal de Castellar de n’Hug.

Té un recorregut de 3,5 quilòmetres que es fa a través de diferents llocs d’interès turístic de la zona, entre els quals cal remarcar l’exposició de vehicles de transport, ubicada a la mateixa estació de la Pobla de Lillet, el casc antic del poble, els Jardins Artigas de Gaudí i Museu del Ciment Asland pertanyent al municipi de Castellar de n’Hug. Aquest tren antigament anomenat “el carrilet” va ser construït per la Companyia General d’Asfalts i Pòrtland “Asland” pel transport de ciment de la fàbrica del Clot del Moro. El recorregut començava a la mateixa fàbrica i anava fins a Guardiola de Berguedà on enllaçava amb els Ferrocarrils Catalans, i es feien els transbords de ciment i també d’altres mercaderies.

Adreça: en el poble de La Pobla de Lillet.

Web: www.ferrocarrilturistic.cat/cat/recorregut.html
hcc Berga

Santuari de Queralt (Berga)

El Santuari de Queralt, també anomenat de Santa Maria de Queralt o de la Mare de Déu de Queralt, es troba al nord-oest de la ciutat de Berga, dins l’antic terme de la Valldan.

El Santuari està situat al vessant oriental del Castellberguedà, cim de la serra de Queralt, a una alçada de 1200 metres. L’indret on avui s’aixeca el Santuari correspon, segons sembla, a l’espai que hauria ocupat el castell de Guillem de Berguedà (1138-1196), el trobador del qual ens han arribat més textos.

El conjunt de Queralt l’integren el Santuari on es venera la imatge de la Mare de Déu de Queralt i un edifici annex que acollí al seu moment l’hospederia del santuari, on avui hi ha el restaurant i l’estació del funicular accessible des dels aparcaments. Hom considera igualment part del Santuari l’església de La Cova on, segons la llegenda, un pastor de Vilaforniu trobà la imatge de la Mare de Déu el segle XIV.

Adreça: el Santuari es troba dins de la població de Berga.

hcc Berga